Racó dels socis
Ja fa uns mesos hi va haver el debat estatal sobre la llei de l’avortament que promulgava el govern actual de l’estat espanyol (PSOE). Mentres que els sectors progressistes acceptaven de bon grau la llei, els sectors conservadors la refusaven completament. Aquesta llei fa de l’avortament un dret constitucional encara que fins ara havia estat un delicte. L’avortament es fa gratuït fins a la catorzena setmana d’embaràs sense donar cap explicació i a més, fins a la vint-i-dosena setmana si la vida de l’embarassada perilla o bé la seva salut o bé si hi ha malformacions en el fetus. En el cas de les menors d’edat, les al·lotes de menys de setze anys hauran de presentar un consentiment patern signat per a poder avortar, mentres que les al·lotes de setze i disset anys, podran avortar lliurement sense cap tipus de consentiment.

El sector eclesiàstic ha pres la paraula a aquest debat a favor dels sectors conservadors dient que si s’avorta es mata, ja que el fetus ja és un ésser viu. Per la seva part, els sector conservador, encapçalat pel Partit Popular (PP), actual líder de l’oposició, es mostra contrari a l’avortament i a que les al·lotes de setze i disset anys no necessitin autorització per a poder avortar ja que en aquesta edat encara estan en la minoria d’edat.

Per altra banda, els sectors més progressistes i els sectors feministes, es mostren favorables a la nova llei, ja que els dóna llibertat per avortar quan ho vegin necessari i sense haver de donar explicacions per això.

Aquesta llei, en la meva opinió ha perdut tot el seu abast legislatiu i ha passat a ser una eina per a les properes eleccions: per una banda, el PSOE s’ha apropat a l’ampli sector de l’esquerra, deixant de banda el centralisme pel qual era caracteritzat darrerament, i amb això pot guanyar uns vots que anirien a IU o bé als distints partits nacionalistes d’esquerres; per la seva banda, el PP, usa la llei per seguir criticant el govern en tot el que fa, buscant sempre una excusa per fer-li contrària. Aquest ampli debat ha seguit reforçant el bipartidisme que cada cop més es produeix a l’estat espanyol i que resta força als altres partits reforçant els dos grans partits. Està bé que el govern introdueixi mesures de caire més “radical” o “progressista” a les que sol aplicar, però no està bé que ho faci per guanyar-se vots a les properes eleccions.

La meva opinió al respecte de la llei és que és una llei totalment encertada, ja que si una dona vol avortar cap llei li ha de prohibir fer-ho, és ella qui està embarassada i és ella qui ha de triar si vol tenir o no vol tenir fills, ningú té cap dret a negar-li el dret a fer el que vulgui amb ella mateixa. En quan als arguments conservadors de que no té dret a “matar”, cal dir que el fetus no té cap sentiment ni sensació, encara és com edifici en construcció; per tant, si no sent, no és assassinat ja que encara no es considera vida en si.

També es pot considerar un argument quan per exemple una al·lota és violada i queda embarassada, aquí sí que els sectors conservadors moderats donen suport a l’avortament ja que l’al·lota es veu obligada a tenir el fill d’una relació sexual no permesa; d’igual manera es dóna suport a l’avortament quan aquest posa en perill la salut o la vida de l’embarassada, ja que és primer la salut d’una dona que ja està viva que no pas la d’un embrió que encara no es sap si naixerà o no. Un factor que la gent no té en compte és el tema dels anticonceptius, aquests mitjans per evitar l’embaràs, encara que siguin fiables, cap té el 100% d’eficàcia. Inclús el preservatiu, no té el 100% d’eficàcia, aleshores, si una parella usa aquest mètode i ella queda embarassada, no té dret a avortar?

Un tret que sí es troba en total discussió àmplia entre la dreta i l’esquerra és el tema de les explicacions i els permisos. La dreta més moderada demana autoritzacions a totes les menors d’edat i explicacions a les dones que vulguin avortar, ja que no es produeixi un avortament sense motiu, una “mort” sense motiu. En canvi, una al·lota que és estudiant ha mantengut relacions sexuals sense cap mètode anticonceptiu (per voluntat pròpia o no) i degut a això es queda embarassada, no és difícil de veure que la seva vida estudiantil es trencaria en el cas de tenir un fill, per això aquesta al·lota té tot el dret a triar si vol o no vol tenir un fill, ja que és la seva vida la que es decideix en aquesta decisió. Tenir un fill canvia totalment la vida de la mare (i del pare) de la criatura, per això depèn d’ells, no dels pares ni de l’estat, la decisió de si volen tenir fills o no, ja que són les seves vides les que canviaran radicalment i són ells els que han de tenir la criatura. En el cas de les deformacions, requereix més responsabilitat tenir un fill amb una deformació (ja sigui física o mental) que no tenir un fill en plenes condicions degut a que el fill haurà de ser cuidat pels pares i moltes vegades es veurà frustrat al no ser com els altres i això farà que la seva felicitat sigui molt difícil de trobar; abans de donar una vida infeliç o insatisfactòria al teu fill, jo diria que la majoria dels pares preferirien no tenir-lo ja que “millor no fer una cosa que fer-la malament”.

Per acabar, cal recordar que tenir un fill és una responsabilitat i depèn de qui l’ha de tenir la seva educació i la seva vida, així que no s’ha de voler obligar a la gent a tenir fills quan no volen. La vida només es viu una vegada i si no es volen tenir fills o bé no es volen tenir a la joventut, no s’ha de voler canviar això ja que per tenir un fill de mala gana i que visqui malament, més val que no neixi. La política ha de mantenir l’estat, la seguretat i la llibertat dels ciutadans, no ha de ser usat com un mitjà opressor o en lloc d’anar cap a un estat lliure i democràtic, anam més bé en direcció a la dictadura que tants morts i tants mals va causar ara fa uns anys.

Redactor: Ivan Costa
Fotografia: Alicia Blázquez